|
dijous, 1 de març de 2012 11:24 |
|
Article redactat per 324.cat
L'Agència Tributària ha situat en el seu punt de mira esportistes i artistes, així com les importacions procedents d'Àsia i les operacions en què es pagui en metàl·lic una gran quantitat de diners. I és que són els principals objectius de la lluita contra el frau fiscal, segons recullen les directrius del Pla Anual de Control Tributari i Duaner del 2012, amb què el govern espera recaptar 8.171 milions d'euros.
Hisenda incidirà en les conductes fraudulentes que generen "alarma social". En aquest context, perseguirà les factures falses per reduir impostos i els "entramats" de societats de què es beneficien "professionals, artistes i esportistes per deduir-se, indegudament, les seves despeses particulars".
També es prioritzarà la desarticulació de circuits d'economia submergida i es vigilarà, sobretot, les importacions i venda de mercaderies procedents de països terceres, sobretot a Àsia, així com arrendaments no declarats de vivendes i locals de negoci.
A més, segons la resolució de l'Agència Tributària publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, els inspectors incidiran a fer públiques les rendes amagades en paradisos fiscals. A més, el BOE recull que en el marc de la lluita contra el contraban i el blanqueig de capitals serà prioritària la persecució al contraban de cigarrets, que, diu Hisenda, experimenta actualment un "importat increment", entre d'altres factors, per la crisi econòmica.
|
|
dijous, 1 de març de 2012 11:22 |
|
Article publicat de 324.cat
Milers de treballadors, 50.000 segons fonts sindicals, s'han manifestat pel centre de Barcelona responent a la convocatòria que la Confederació Europea de Sindicats ha llançat a les ciutats europees per protestar contra les polítiques d'austeritat que el Consell Europeu obliga els països que tenen un desequilibri en els seus comptes. Els líders de CCOO, UGT i USOC encapçalaven la manifestació amb una pancarta amb el lema ''Ja n'hi ha prou. Per l'Europa social''. A la manifestació hi havia una delegació de 50 sindicalistes del Consell Sindical Interegional del Sud de França. Els sindicats exigeixen una política econòmica que prioritzi el creixement.
|
|
|
dijous, 1 de març de 2012 11:21 |
|
Article redactet per 324.cat
Pendents de la cimera europea de caps d'Estat i de govern a Brussel·les. Sobre la taula continua havent-hi la crisi del deute i les mesures que han de permetre reactivar l'economia. Però els Estats membres amb una situació més complicada, com ara Espanya, Grècia, Irlanda i també Itàlia i Portugal, que ja han tingut una cimera bilateral a la vigília, també esperen que es relaxi l'objectiu de dèficit que exigeix Brussel·les. Hi ha veus que asseguren que la recessió actual obliga a fer un replantejament.
En la cimera, Espanya haurà d'explicar les mesures que està adoptant per reduir el dèficit i ho farà el ministre d'Economia, Luis de Guindos, abans que el president espanyol, Mariano Rajoy, es dirigeixi als líders europeus. Espanya creu que Europa relaxarà la xifra límit del dèficit per a aquest any, mentre que Europa reitera que no prendrà cap decisió fins que Espanya no faciliti un informe sobre els motius del desviament del dèficit el 2011, que ara és al 8,51%. De tota manera, en l'agenda de la cimera no s'inclou un debat sobre la possibilitat de flexibilitzar els objectius de dèficit i només s'abordarà si algú, com Rajoy, el treu.
L'esborrany de conclusions de la cimera conclou:"La consolidació fiscal és una condició essencial per tornar a tenir més creixement i treball". El text afegeix: "Els països subjectes a un programa d'assistència o a l'escrutini dels mercats han de cenyir-se als objectius acordats". Per contra, els que tenen més marge de maniobra pressupostària, en referència a Alemanya, no han de fer retallades en les prestacions socials per impulsar el creixement.
A la cimera també es revisaran els avanços de Grècia i es parlarà de com impulsar el creixement i de mesures d'ajust per sortir de la crisi. Sobre aquestes polítiques d'austeritat, l'Eurogrup advoca per "donar prioritat a la despesa que constitueixi una inversió en el creixement de futur, sobretot en l'educació, la investigació i la innovació".
Els caps d'Estat i de govern també demanaran reformes en els sistemes de pensions per garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini.
|
|
dilluns, 20 de febrer de 2012 16:05 |
|
There are no translations available.
El dato es escalofriante. En el cuarto trimestre del 2011 España alcanzó la cifra de 5.273.600 parados. Esto es más que la población de Noruega o Irlanda. Y la pregunta inmediata es: ¿por qué el paro aumenta en España tan por encima del resto de Europa? Y muy especialmente: ¿como es posible que la alarma social no sea más elevada?
La primera respuesta de los economistas lleva a los datos estadísticos. La encuesta de población activa (EPA) es un muestreo estándar a escala europea que no se basa en los datos de las oficinas de empleo sino en el número de personas de más de 16 años que durante la semana de referencia han estado sin trabajo, disponibles para trabajar y buscando activamente empleo. Si se compara con los parados del INEM, que eran 4.420.462 a finales del 2011, se observa una diferencia de 850.000 personas: son ciudadanos que dicen buscar empleo pero no se han inscrito a las listas de desempleo.
Josep Oliver, economista y profesor de la UAB, considera que el temor a Hacienda y la confusión sobre la población activa o inactiva (estudiantes, amas de casas, prejubilados) magnifica las cifras. De hecho, otros cálculos indirectos a través del IVA o el consumo induce a pensar en cifras inferiores.
El factor más relevante es la economía sumergida. "Se puede calcular en un 20% la economía que no aflora y eso supone en la práctica más de un millón de puestos de trabajo", dice Oliver. Por eso, está convencido que una de las iniciativas del nuevo Gobierno será la lucha contra esa economía sumergida, y un primer paso son los nuevos contratos para los trabajos domésticos, incluso de horas, que permitirá que salgan a la luz numerosos puestos de trabajo ocultos. David Garrofé, secretario general de la patronal Cecot, recuerda que "en momentos de máximo crecimiento había en España dos millones de parados que hay que descontar". Según Garrofé, "el paro real son ese millón o millón y medio de parados de la construcción y sectores cercanos y esa amalgama de afectados de distintos sectores, entre los cuales hay gente joven muy preparada".
Hay un acuerdo general de que hay inscritos en las oficinas de desempleo que no buscan trabajo, ni se apuntan a cursos de formación que no deberían estar. Pero también hay jóvenes desengañados que prescinden de las oficinas de empleo. Y ahí el problema es dramático. Como lo es en algunos sectores de la clase media a la que hasta ahora no había afectado la crisis.
Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, ironiza cuando se le pregunta: "¿Economía sumergida? Bendita sea si sirve para aguantar el clima social".
Balmón explica los datos de su municipio. El paro oficial es del 17%, pero en septiembre del 2007, antes de la crisis, ya existían 3.200 personas paradas, y eso que se hablaba casi de plena ocupación. Entonces eran mayoritariamente mujeres, de más de 50 años. Ahora, cuatro años después, son más de 8.000 parados y ha cambiado la tipología: mayoritariamente son hombres, de 25 a 44 años, de la construcción y de servicios. "Lo que sabemos seguro es que se han incorporado unos 5.000 parados más y se ha destruido un 10% de los puestos de trabajo".
Sin embargo, Balmón considera que la situación en Cornellà a finales de los 70, con la mayoría de empresas en quiebra, o en el 93, después de los Juegos Olímpicos, con 14.000 parados, era mucho peor. "La gran diferencia es que ahora tenemos más cojín, un mejor sistema de servicios sociales, más red de apoyo y más equipamientos". Y otro factor: las áreas industriales se han diversificado, se han atomizado las empresas y han resistido mejor la crisis. Por el contrario, áreas del interior o de la costa están más afectadas. "Y otro elemento clave, en Cornellà entre el 30 y el 40% de los parados son inmigrantes". Para quienes llegaron hace pocos años y en situaciones muy frágiles, la capacidad de resistencia es mayor y su voz se oye menos. Algunos, han emprendido el viaje de regreso, sigilosamente.
Otro dato se refiere a la distribución territorial. El mapa que dibuja la EPA es rotundo: cuatro provincias andaluzas superan el 30% de paro, mientras que las del País Vasco y Navarra están entre el 8 y el 14%. El sur y el litoral, castigados por la burbuja inmobiliaria, acaparan el efecto crisis. Un estudio de Caja España señala que once de las quince localidades con más paro son de Cádiz. La provincia tiene 191.510 parados, una situación difícilmente sostenible si no fuese por la economía sumergida, que según varias fuentes representa el 35%. |
|
